Paraules

(Usos.) A ninguna palabra se le pide ya ningún otro orden de verdad que el que puede pedírsele a la hora. La verdad que se le pide a los relojes consiste en que cada uno de ellos diga la hora que están diciendo los demás. Cuál tiene que ser ésta, es algo arbitrariamente convenido (R. Sánchez Ferlosio)

Aquests dies, a propòsit de l'aprovació de l'enèsima reforma educativa, els mitjans de comunicació s’han referit sovint a la manera com s’aplicaran allò que anomenen els continguts comuns. Tots, però, sense excepció, ho han fet al·ludint a comunitats autònomes amb llengua pròpia i a comunitats autònomes sense llengua pròpia. Ignore si la llei en qüestió ho expressa d’aquesta manera; és ben possible i, des de l’òptica de qui l’ha perpetrat, fins i tot ben comprensible. Però d’alguna manera ve a demostrar, una vegada més, que paga la pena de ser el primer a crear l’etiqueta: després, tots es limitaran a repetir-la sense parar-se a pensar que potser fan el ridícul més espantós.