Tu i jo

Continuem parlant de la solitud, de la dificultat de relacionar-nos amb els altres, de la incomunicació –paradoxalment, en l’era de les comunicacions–, de la distància que separa els somnis de les realitats, de la necessitat de sentir-nos estimats. I continuem fent-ho perquè és un tema molt present en les vides de tots i cadascun de nosaltres; de manera més o menys conscient, però present. Continuem parlant-ne i continuem fent art a partir d’aquest material. De fet, això és –també– l’art: construir sobre les runes, crear bellesa de les mancances, de les carències.
Me and you and everyone we know parla de totes aquestes coses, i ho fa amb una aparent facilitat; a partir d’una estètica tan naïf que fins i tot pot arribar a irritar per moments. I, tanmateix, sense grans escarafalls tècnics, sense cap cosa especialment innovadora en una estructura narrativa que es basa en el sempre rendible joc de vides creuades, Miranda July –que n’és la directora, guionista i actriu principal– aconsegueix de transmetre la immensa malenconia d’uns personatges que estan sols, i busquen afecte d’una manera sovint estèril. Personatges quotidians, de diferents generacions i condicions socials, atrapats tots en una mateixa necessitat, i que criden desesperadament per l’atenció dels altres. El problema –l’encert de July– és que ens sentim tan i tan retratats...