El preu

A propòsit de la situació que motivava el post scriptum de la nota anterior –i també del comentari que hi feia El Llibreter–, recupere un dels arguments d’El preu de ser catalans, referit a aquella tesi que diu que la cultura catalana no ha apostat per productes de mercat, de consum –diguem-ne– massiu; ni en literatura, ni en música, ni en cinema, ni en televisió, etc. Per citar un dels exemples que hi addueix Patrícia Gabancho: el fenomen Estopa –catalans geogràficament, però netament espanyols des del punt de vista cultural– només és concebible en castellà. O una de les moltes reflexions que, en aquest mateix sentit, hi trobem sobre la literatura: El lector català, que té una tendència espontània a llegir best-sellers en castellà –perquè creu que és la llengua natural de les tirades llargues–, busca en la seva llengua sobretot prestigi i qualitat. I això va contra les tendències del mercat.

Tenint en compte aquesta situació, Gabancho proposa com una possible via de supervivència de la cultura catalana l’especialització. Dit d’una altra manera: l’autora, que certifica una certa exquisidesa tant en la producció cultural catalana com en els paladars d’aquells que busquen de consumir-la, aposta per incidir en aquesta marca de prestigi i qualitat, en compte de provar infructuosament de competir en un mercat quantitatiu en què partim, una vegada i una altra, d’unes condicions de desigualtat ben evidents.

Si la cita que hem reportat respecte de la literatura ens sembla més que raonable, la qüestió, però, és que mentre l’espai dedicat al llibre en català a les llibreries de la ciutat de València tendeix a desaparéixer –aquest haurà de ser necessàriament el desenllaç, cas que continue el ritme actual de reducció–, el fragment mínim de taula on s’exposen les novetats en català està ara mateix ocupat exclusivament per intents de best-seller –molts, possiblement, publicats al mateix temps que una versió en castellà– destinats, en conseqüència, a no se sap ben bé quin tipus de lector. En canvi, és impossible trobar –ni l’han rebut mai, ni l’esperen– un llibre d’un autor com Palol, per exemple, i publicat per una editorial com Columna un mes després de la seua distribució. El preu de ser valencians?