Torrencial

Segons els càlculs d’Ignacio Ramonet, durant els darrers 30 anys s’ha produït més informació al món que en els 5.000 anys anteriors, i "un exemplar de l’edició dominical de The New York Times conté més dades que les que hauria estat capaç d’empassar-se en tota la vida una persona culta del segle XVIII". Per entendre com és de difícil, per no dir impossible, absorbir i assimilar una quantitat semblant d’informació, per adonar-nos del malbaratament endèmic que representa, només cal reflexionar sobre l’observació d’Eriksen quan diu que "més de la meitat dels articles publicats a les revistes de ciències socials no se citen mai". Això vol dir que hi ha molts articles que no llegeix ningú, llevat d’especialistes dedicats a avaluar-los i els correctors de textos. Tothom pot imaginar-se com és de petita la part de contingut d’aquests articles que arriba a introduir-se en el discurs de les ciències socials.

"Hi ha massa informació pertot arreu", acaba dient Eriksen. "Una habilitat decisiva en la societat de la informació consisteix a protegir-se del 99,99 per cent de les dades que no t’interessen".

Zygmunt Bauman, Els reptes de l’educació
en la modernitat líquida