Anit, al cinema, anem a veure la pel·lícula alemanya Sehnsucht, que apareix traduïda al castellà als cartells promocionals, a les crítiques en premsa o a les programacions de les sales com a Nostalgia. Abans que comence la pel·lícula, però, llig que en realitat el terme Sehnsucht
se refiere a un sentimiento de deseo, de anhelo, pero a la vez cargado de añoranza, de nostalgia (Luciano Monteagudo).
Potser, doncs, una altra paraula híbrida, que prova de descriure un sentiment íntim i fins a cert punt barreja de diversos components, i difícil de traduir de manera unívoca a una altra llengua; una altra paraula a afegir a la llista de les saudade, litost, hüzün... I una prova contundent de la dificultat de traduir aquest tipus de conceptes és que a l’inici de la pel·lícula, que veiem en versió original subtitulada, quan n’apareix el títol a la pantalla, el subtítol ha optat per un sorprenent –per incoherent– El deseo*.
La situació em recorda, immediatament, el llibre que porte entre mans aquests dies. La completa –i voluminosa– recopilació que ha fet Proa dels Contes de John Cheever. En concret, em recorda el fet que el títol d’un mateix conte hi aparega referit de dues maneres diferents: La ràdio enorme, tant a l’índex com a l’inici del conte en qüestió; però La ràdio monstruosa, en la part superior de les pàgines en què s’estén la narració.
Amb tot, i més enllà de l’anècdota, la principal coincidència de la pel·lícula amb el recull de contes, la més destacable, és el fet que tots dos siguen altament recomanables. Sense dubte.
* En una de les primeres escenes del film, l’encarregada dels subtítols –amb un nom genuïnament català– fa que el cap del taller metal·lúrgic li diga al seu empleat alguna cosa així com que por hoy ya puedes plegar [sic].
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada