Der Amerikanische Freund a la Filmoteca. Gairebé trenta anys després d'haver estat realitzada, la pel·lícula de Wenders continua resultant moderna. Una narració que barreja ingredients i gèneres diversos, influències clàssiques –pense en Hitchcock, per exemple– i l’aclaparadora personalitat dels dos actors principals: Bruno Ganz i, sobretot, Dennis Hopper.
M'atrau el personatge que Hopper ha anat creant dins i fora de la pantalla. Veient la interpretació que fa ací de Tom Ripley, un cowboy desclassat, alguna cosa així com un àngel de la guarda entre mafiosos, he recordat –a banda de la referència més òbvia a Easy Rider– aquella altra, magistral, de Frank Booth en Blue Velvet. Sense màscara –més enllà de l'oxigen que necessita posar-se a la boca de tant en tant– sense cap caracterització ni atrezzo: poques vegades el Mal ha estat personificat d'una manera tan nua i, tanmateix, tan crua com ho fa Hopper.
El Mal, una presència difícil de delimitar, com tots els registres del rostre ambigu de Hopper. Evite parlar del Mal. Parle de Dennis Hopper.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada