Fa uns anys, en una altra visita a Lisboa, vaig presenciar com una dependenta utilitzava aquesta paraula per referir-se despectivament als espanyols, després d’una trobada desagradable amb la prepotència –lingüística sobretot, però no només– d’un client d’aquella procedència. En aquesta ocasió, era una senyora major qui explicava a la resta d’ocupants del tramvia –amb una actitud entre indignada i orgullosa– que no li agradaven els espanyols: vénen –deia– i nosaltres els hem d’entendre, mentre que ells no fan el més mínim esforç de parlar portugués.
Qualsevol generalització és, d’entrada, un error; quan no una manipulació interessada, gens innocent. I, tanmateix, hi ha ocasions en què una majoria important de membres d’un col·lectiu sembla posar-se d’acord en una determinada manera de fer. De fet, tant la reacció de la dependenta com l’opinió de la senyora no ens són gens estranyes; més aviat al contrari: fins i tot en això, Lisboa –Portugal, de fet– és la nostra imatge projectada en un espill.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada