El Ayuntamiento de Valencia censuró canciones en valenciano en la megafonía de la plaza antes de la correspondiente mascletà. La periodista de la SER encargada de retransmitir todos los días este acto festivo, pudo comprobar como era rechazado un CD de canciones de Al Tall, Obrint Pas, L’Ham de Foc o Miquel Gil, que les habían entregado los responsables del programa “No estamos locos” (Arturo Blay y Amadeo Salvador), repitiendo, por enésima vez, las rancias composiciones de Vicente Ramírez y Francisco, cantantes afines al PP, y negándose a poner la tradicional “Tio Canya” de Al Tall. A este paso podemos acabar como en los tiempos del “maccarthysmo”.
McCarthy: els fets que explica aquesta nota de la Cartelera Turia no són extraordinaris; al contrari, entren dins de la inèrcia habitual de la ciutat i, en general, del País. Per això, la referència al senador nord-americà en tant que futur hipotètic no deixa de ser una flagrant inexactitud: “A este paso”?, com si València necessités de donar cap pas més per tal de semblar-se als EUA de la cacera de bruixes.
Més aviat, la referència deu estar lligada a un cert revival del personatge en qüestió, propiciat per Good night, and good luck, la pel·lícula de George Clooney que la pròpia Turia ha valorat molt positivament. I, tanmateix, ens semblen excessius els elogis a un producte que no passa de ser correcte; una pel·lícula que reprodueix l’esquema maniqueu habitual de les produccions nord-americanes, que cau sovint en excessos plamfetaris i que confia poc en la capacitat de l’espectador.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada