11 de febrer 2008

Cisa

El fet és que els cercadors d’internet indexen tot allò que es mou a la xarxa; incloent-hi noms propis, amb permís o sense permís. I que, amb el funcionament d’aquests cercadors, i especialment de Google, l’anonimat hi és poc menys que una quimera.

Justament així, gràcies a Google i mig per casualitat, t’assabentes que un periòdic va decidir fa un mes publicar un text teu, signat amb el teu nom. Que el va publicar en el suplement de cultura, en la primera pàgina del suplement de cultura, ocupant-la quasi per complet.

I sense haver de recórrer a Google saps que, per tal de publicar-lo, el periòdic no ha considerat oportú ni tan sols de consultar-t’ho. Al capdavall, quin valor podria tenir el treball intel·lectual?