Em sembla que mai no havia llegit Ira Levin, i juraria que tampoc no n’he vist representada cap obra; tot i que sí que tenia referències de l’autor nord-americà i conec alguna de les adaptacions al cinema que se n’han fet –la genial La llavor del diable, per exemple. Aquest cap de setmana, però, havia de llegir –per exigències laborals– dues obres teatrals; i mentre una he començat ja a oblidar-la a tota pressa –“teatre per a joves”, en diuen: pobrets– l’altra, de Levin, ha quedat incorporada a la llista dels bons records lectors.
Trampa mortal és una comèdia d’intriga. Una història d’equívocs molt ben construïda, que basa bona part de l’eficàcia en la manera com juga amb el teatre dins del teatre, fins aconseguir que el lector/espectador mai no estiga segur d’allò que llig o d’allò que veu. Plenament justificada, doncs, la defensa entusiasta que en fa Benet i Jornet en la introducció. Una defensa de l’obra i de l’autor que ho és, també, d’un determinat teatre de gènere; i la cosa és que tornem a estar parlant –casualment o no– d’un producte nord-americà, de qualitat i accessible per a un públic ampli.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada