Illes

[A propòsit de Coeurs, d’Alain Resnais]

Al capdavall, la major part de les pel·lícules que s’ajusten a l’esquema de vides creuades són, en el fons, pel·lícules de solituds creuades. De solituds molt concorregudes, que deia el poeta; però potser per això més doloroses. Tota una polinèsia d’individus que s’hi entrecreuen però que no es coneixen; incapacitats per a la relació amb l’altre, per més que ho intenten amb tempteigs maldestres.