Tot just quan estava a punt d’abastar la galleda, va fallar-li una cama i caigué al pou.
Mentre queia, va passar-li allò tan conegut de veure d’un cop d’ull tota la seva vida. I la va trobar llisa, igual i monòtona (dit sigui entre nosaltres), de manera que s’empassà l’aigua d’ofegar-se amb una exemplar resignació.Pere Calders
Aquest d’avui, d’ara mateix, hauria de tenir motius per empassar-se’n litres i litres sense protesta. Exemplarment. Metòdicament. Però no hi ha ni suficients pous ni galledes ni aigua. Que faça el fet, doncs, a còpia de pilotes de golf.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada