InfoTv

L’inici –encara molt en precari, no sabem si mig en proves– de les emissions d’aquesta nova televisió. D’entrada, és clar, un cert sentiment d’il·lusió. Potser, hauríem d’afegir allò de quin remei. Però caldrà ser molt exigents: nosaltres; però, sobretot, ells. No hi ha prou que siga un mitjà de comunicació fet íntegrament en català: com a espectadors, esperem un producte de qualitat; ens hem cansat d’aquella idea tan arrelada a casa nostra de l’obligació per no sabem quina causa. Ha estat l’error de molts durant dècades; del Bloc, per exemple, que no ha tingut cap dubte que anava a ser el receptor d’uns vots per ser l’únic –pensaven– representant d’una sensibilitat nacional concreta; que s’ha cregut amb dret d’indignar-se quan aquells hipotètics vots no s’han materialitzat.
Per això, d’aquestes primeres setmanes, hi ha coses que encara grinyolen. Abans d’ahir, per exemple, el presentador de l’informatiu –i director de l’emissora– Juli Esteve es referia a Teresa Fernández de la Vega com a “vicepresidenta del Govern”. Anit, Artur Balaguer presentava a Silvestre Vilaplana com un escriptor “en llengua valenciana”.

No, no hi ha prou de ser un mitjà de comunicació íntegrament en català. Encara és aviat, però exemples previs no els en falten, de la manera com han acabat tants altres projectes il·lusionadors. Com El Punt, per exemple, un full parroquial infumable; escrit, això sí, en valencià.