Uns, acostumats a tenir un espai propi d’opinió que mai no era rebatuda. A d’altres, simplement, ja els està bé amb el bocí del pastís que els ha tocat en sort. Absència total i absoluta de debat, d’un veritable debat, i no de polèmiques de pa sucat amb oli al voltant de qualsevol paperot parit per quatre amics que com a únic mèrit exhibeixen una certa capacitat d’ordenar unes quantes frases de manera coherent. Mediocritat a cabassos. I aquells, les vedettes, les patums, que no han entés –no han volgut entendre– el que significa la responsabilitat social.
I tan necessitats com estem d’esperit crític, d’exigència, d’ambició, de refutació... seria un suïcidi no aprofitar les noves opcions de comunicació al nostre abast.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada