Del llenguatge (I)

Que els mitjans de comunicació eviten certes paraules que puguen ferir la sensibilitat del receptor, ho comprenc; a mitges, però puc fer l'esforç. Però mai, em negue a fer-ho, podré entendre que es redacte una llei plena d'eufemismes i imprecisions que afecten la seua concreció per tal d'adequar-la als interessos oportuns de torn. La Llei d'Arxius de la "nostra comunitat" es va aprovar el passat 1 de juny, he tingut l'ocasió de fullejar-la un poc i ací en teniu aquest paràgraf referit a no res més que al personal que ha d'atendre els nostres arxius, exemple, una vegada més, d'allò a què ens tenen tan acostumats: parlar per no dir res, o el ja tan conegut parlar per parlar.

Tots els arxius centrals, intermedis i històrics del sistema arxivístic valencià estaran dotats del personal arxiver suficient i amb la qualificació professional adequada, amb el recolzament del personal auxiliar i subaltern necessari.

Professionals adequats, suficients i necessaris del món, uniu-vos!