La banalitat global, milers i milers de persones movent-se a toc de xiulet, en aquest cas el xiulet d’una companyia de telefonia mòbil. Deu ser la cançó de l’estiu de tota la vida –pel que fa a qualitat musical no hi ha grans canvis– reconvertida d’acord amb els nous temps, i amb un cert vernís de neohippisme de targeta de crèdit. “Eva María se fue”, “Caribe Mix” i, ara, Carlinhos Brown: l’evolució de l’espècie. L’únic misteri, però, està en el temps que tardarà en empassar-se a Carlihos Brown el mateix sistema que l’ha fet esdevenir un fenomen publicitari omnipresent, bombardejat fins a l’avorriment. La bombolla, tanmateix, sempre acaba per esclatar.
"Perquè mentre es presentin tal com són, amb la rialleta, les reverències i aquella mirada de través, hi haurà manera de defensar-se'n. Així ho espero! Però si comencen a venir amb tanta de simulació i d'aparat ful, donaran molta feina".
Pere Calders
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada