Dintre meu hi viu un crit.
De nit surt a frec d’ala
i busca, amb les urpes,
una cosa per estimar.Em terroritza aquesta fosca
que dorm en mi;
tot el dia que en sento el seu giravolt suau de plomes, la malvolença.Els núvols passen i es dispersen.
Són aquestes les cares de l’amor, aquesta pal·lidesa irremeiable?
És per això que se’m trasbalsa el cor?Sóc incapaç de saber-ne més.
¿Què és això, aquesta cara
homicida dins un nus de branques?Els seus àcids viperins xiulen.
Petrifica la voluntat. Aquestes són les lentes faltes isolades
que maten, i maten, i maten.Sylvia Plath, Sóc vertical (traducció de Montserrat Abelló)
"Perquè mentre es presentin tal com són, amb la rialleta, les reverències i aquella mirada de través, hi haurà manera de defensar-se'n. Així ho espero! Però si comencen a venir amb tanta de simulació i d'aparat ful, donaran molta feina".
Pere Calders
04 d’octubre 2006
Om (fragment)
etiquetes:
Retalls
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada