Registres

Els dies a A, alterne la lectura de dos llibres: Sóc vertical, de Sylvia Plath, un poemari que aplega la producció de l’autora en els darrers anys de la seua mitificada vida, i que ha traduït –em sembla que molt encertadament– Montserrat Abelló; i A contratemps, el primer dels dos volums en què ha estat dividit el darrer dietari de Feliu Formosa. Tot i tractar-se d’una mateixa obra, m’interessa molt més aquest primer lliurament que no la seua continuació –El somriure de l’atzar. I algunes reflexions al voltant del propi fet de l’escriptura de dietaris en tenen en part la culpa; més aviat l’expressió d’una sèrie de dubtes, de preguntes en veu alta, que no de delimitacions del territori del gènere. I a partir d’una premissa inicial que em sembla ben propera: “no es viu per escriure un diari”; més encara, no es viu –no visc– per escriure. Uns dubtes, al remat, que són la clau de volta de l’activitat dietarística: què cal registrar en un diari? A qui hauria d’interessar? Què cal seleccionar? O, sobretot, fins a quin punt s’ha de desenvolupar aquest personatge que presente com un Jo?