Acostumats a una vida plenament urbana, aquests darrers han estat tres dies de desconnexió gairebé absoluta. Encara és possible, a pocs quilòmetres de la ciutat, a l’interior del País Valencià, trobar un poble habitat de manera continuada únicament per nou persones, sense premsa ni possibilitat d’adquirir-ne en una distància pròxima, sense cobertura telefònica de cap de les dues companyies amb què funcionen els mòbils que portàvem al damunt, ni menys encara –òbviament– possibilitat de connexió a internet. Les úniques excepcions, la televisió i la ràdio; però els hem prestat una atenció nul·la.
Comprovem fins a quin punt alguns tòpics tenen una important base de realitat, fins a quin punt no només els signes externs són diferents als del nostre paisatge quotidià, sinó que la interpretació que en deu fer la gent que els té com a habituals no s’assembla gens a la nostra. Uns referents propis per a una mena d’intrahistòria particular, independent, que sembla no inserir-se en una història general més que per qüestions de demarcacions territorials administratives.
Ahir, cap símptoma que recordés la data del Nou d’Octubre.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada