El pont

[Del dijous 4-1-07]

Plou. Insistentment, durant tot el dia. La ciutat recupera les tonalitats grises amb què la trobàrem en arribar, i fins i tot sembla que hi ha un major silenci a l’ambient. Amb tot, no ens resistim a creuar el magnífic pont de Luís I, una espectacular estructura metàl·lica amb empremta d’Eiffel, i veure l’altra riba del Douro.

Allà hi ha Gaia, municipi que concentra la major part de caves del vi de Porto; a més d’una nova i atractiva perspectiva de la Ribeira, en primer lloc, i de la resta dels barris de la ciutat, enfilant-se muntanya amunt en un entramat impossible disseminat, allà i ací, per constants torres d’edificis religiosos.

***

Per més recurrent que haja estat la comparació des de fa tant de temps, la rivalitat entre Porto i Lisboa no té –no pot tenir– molts dels components –i els de més pes, sense dubte– que expliquen la relació de Barcelona i Madrid. I el factor lingüístic no pot ser-ne considerat un de secundari: dues nacions diferents, amb dues històries diferents i que parlen dues llengües –i que han originat dues cultures– diferents.

Amb tot, avui hem estat testimonis directes de com el nom que es posa a determinades coses pot buscar la diferència –argot, doncs, més que no dialecte geogràfic– i com el camp semàntic de la cafeteria hi és ben propici. Breu: hem fet servir el terme que utilitzen a Lisboa, i els gestos del cambrer en fer-nos l’explicació han estat ben il·lustratius...

***

Costums. Hàbits. Sopar a les vuit, comprar en un centre comercial a les deu; o a les onze en una coneguda tenda de llibres, discs i electrònica.