Després d’haver-lo vist tantes vegades als Babel, treballant –crec– al darrere de les màquines de projecció, la sorpresa ha estat trobar-ne aquest matí una fotografia a la contraportada d’El Punt. En una ciutat i en un país com aquest, relativament reduït pel que fa a extensió i on els que intentem de viure en català ens hem acostumat a saber de gairebé tot quant es fa en aquesta llengua, la sorpresa ha estat doble en saber que aquella cara corresponia a la de Santiago Estruch, director de cinema valencià amb una dotzena llarga de treballs realitzats. El darrer –i motiu de la contraportada–, un homenatge al mite per excel·lència del cinema de terror: Bela Lugosi.
A la portada, el reclam d’una altra cara coneguda –aquesta, però, amb un nom associat d’antuvi– em porta a una bona notícia: Òscar ha tret nou disc. I jo faré el possible per escoltar-lo ben aviat; especialment perquè, a diferència del que havia ocorregut amb els altres, a penes si en tinc cap referència prèvia.
Una prova de la pervivència de determinades inèrcies: a casa nostra, fins i tot el treball de gent que coneixes personalment roman ocult als teus ulls.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada