El viatge

[Del dilluns 1-1-07]

El viatge. Ignore, ara mateix, quina deu ser-ne la definició en el diccionari; el sentit per al comú de la gent, en qualsevol cas, ha canviat respecte d’aquell que devia tenir encara no fa tants anys.

Avui, dinem a València i el café, només mitja hora després, el fem a Madrid. Això és el viatge: el canvi de lloc. I cada vegada més de pressa. El canvi de lloc, però no el desplaçament; i fa igual que el mitjà de transport siga un avió o que siga un cotxe que corre per l’autopista. El viatge ja no és el camí; perquè el camí és, sobretot, una molèstia que cal minimitzar. Passem de les quatre parets de casa a les d’un taxi, i d’aquestes a les d’un aeroport; després les de l’avió, les d’un altre aeroport i un altre taxi, fins a desembocar, segurament, a les quatre parets d’un hotel o d’una casa llogada. El viatge ja no és el camí: el camí ja no existeix.

***

Tres hores després de la nota anterior, un taxi ens porta, a cent seixanta quilòmetres per hora, de l’aeroport de Sá Carneiro fins al centre de Porto. Això pel tram de carretera, però tampoc no baixa dels cent per hora pels estrets i costeruts carrers del centre de la ciutat. El viatge...

Havia oblidat una de les coses que més cridaren la meua atenció la primera vegada que vaig estar en aquest país: la manera de conduir dels portuguesos.