El Port

[Del dissabte 6-1-07]

Aquest matí, encara a Porto, llegim a El País un reportatge sobre les possibilitats que ofereix per al viatger el nord de Portugal. I el paràgraf dedicat a aquesta ciutat que abandonarem en unes hores reincideix en un tòpic que no coneixíem abans, però que hem vist reproduït unes quantes vegades des que vam pensar d’escapar-nos-hi uns dies: la hipotètica perillositat de Porto.

El nom, és cert, no pot ser-ne més significatiu: la ciutat és un gran port, i això suposa unes quantes coses que hi van associades. Així, pots estar en el més burgés dels eixamples i, en girar una cantonada, trobar-te en un carrer estret i fosc, esquitxat a dos costats de clubs de prostitució pobres i infectes, com ja no se’n troben a València més que en algun racó molt amagat de Velluters. Pots estar a la Seu, observant des d’aquesta talaia una impressionant vista de bona part de la ciutat, a un costat i a l’altre del riu, i en baixar la vista al barri que s’hi amuntega ser testimoni –des d’una llotja de primera fila– de la venda de droga, de les anades i vingudes de camells i consumidors –que accedeixen al barri, per cert, per un arc on algú ha escrit, oportunament, Welcome to Hell– amb aquella pressa atrotinada que imprimeix la desesperació. Pots ajuntar, en una plaça qualsevol, executius de trage car i corbata amb macarrons convençuts de la seua condició i altres representants orgullosos del lumpen de la ciutat.

Res, però, substancialment diferent d’altres grans ciutats europees; sinó és que nosaltres, per exemple, tendim a separar aquestes realitats en compartiments ben aïllats –o això volem creure– i ben etiquetats.