Escriu Sebastià Alzamora a l’Ara d’avui:
quan Catalunya sigui independent (cosa que ja no hi ha cap dubte que succeirà més aviat que tard), els grans represaliats del nacionalisme espanyol serem els valencians i els balears: algú haurà de pagar els plats trencats. Algú altre dirà que haver-nos espavilat abans, i tindrà raó.
Al respecte, se m’ocorren altres dos escenaris possibles, i no necessàriament excloents. El primer consisteix en una reacció espanyolista d’una part dels valencians; una part probablement majoritària i, en qualsevol cas, de segur sorollosa. Un oferiment a Madrid d’encapçalar Espanya, de ser els més espanyols dels espanyols. Un escenari que faria del tot innecessària aquella represalia.
El segon és el d’un País Valencià que, a diferència del que ha passat els darrers trenta-i-molts anys, ja no pot anar més a roda del germà gran que li obri camí. Un País Valencià sense els drets que fins ara ha gaudit —únicament— perquè Catalunya els ha exigit.