De la comparació, però, allò que em sembla més interessant és la reflexió que en fa en el paràgraf següent, i que transcric sencera: “No conec pas França. El llibre de Joubert és un llibre inconcebible sense l’existència d’una societat. El llibre de Baroja no està lligat amb res: com a màxim amb la roda desconnectada d’una segregació literària, d’un joc verbal”.
I potser ja és això. No sé qui deia que un geni podia nàixer en qualsevol lloc, però que un escriptor normal, bon escriptor però normal, només podia fer-ho en una societat preparada. Un peix que es mossega la cua. Però el problema també es pot plantejar a la inversa: potser la societat espanyola de l’època només podia esperar llibres com el de Baroja; potser els nostres llibres actuals –ai!– estan íntimament lligats amb la societat en què han sorgit.