Espurna

ENTONACIÓ

Són tants els canvis que noto
quant al que sento i al que veig,
que si em recordo de tragèdies
personals encenc un cigarret
i surto del poema.

Davant de la manifesta impossibilitat d’esdevenir tortuga –després de dies d’intentar-ho, arribe a la conclusió que només n’he pres la lentitud– necessitava una espurna, la mica justa d’alè que posés de nou en marxa la maquinària. I la trobe en Brossa, a qui retorne a partir d'aquests dos poemes que posen paraules d'altri a una decisió personal.

Les causes de la meva aversió...

No continuïs. Fes-ho per mi.
Em sents Brossa? No saps
el que em pot costar aquest
poema.

La tria, de fet, ja és tota una declaració d’intencions. Un autèntic propòsit d’esmena.