Un petit acte, una anècdota segurament insignificant per a d’altres, però que esdevé tota una cerimònia si aquell que la fa està disposat a considerar-la-hi. Tot just ara em dispose a executar-ne una de ben simple, però que em produeix un moment de plaer assegurat que he esperat tot el dia.
Acostumat a llegir sovint per encàrrec, cosa que no només vol dir llegir llibres que no he triat sinó –pitjor encara– llegir-los amb una seguretat bastant premonitòria de les moltes possibilitats que tenen de no interessar-me gaire, encetar una lectura com El somriure de l’atzar –el segon lliurament dels diaris de Feliu Formosa– és un moment únic, d’aquells minúsculs moments únics que tots maldem per multiplicar, perquè diuen que d’aquest producte eixiria alguna cosa pareguda a la felicitat.
També en la lectura, el somriure de l’atzar es dóna en ocasions ben excepcionals i escasses. La resta, faves comptades.
Acostumat a llegir sovint per encàrrec, cosa que no només vol dir llegir llibres que no he triat sinó –pitjor encara– llegir-los amb una seguretat bastant premonitòria de les moltes possibilitats que tenen de no interessar-me gaire, encetar una lectura com El somriure de l’atzar –el segon lliurament dels diaris de Feliu Formosa– és un moment únic, d’aquells minúsculs moments únics que tots maldem per multiplicar, perquè diuen que d’aquest producte eixiria alguna cosa pareguda a la felicitat.
També en la lectura, el somriure de l’atzar es dóna en ocasions ben excepcionals i escasses. La resta, faves comptades.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada