En contra d’allò que afirma el conegut aforisme fusterià, morir és morir; i deixar d’escriure, una altra cosa bastant més innòcua. Amb tot, hi ha la consciència explícita, cada dia que passes allunyat d’una determinada rutina, que fa tots els possibles perquè recordes quines coses t’hi has deixat.
Aquests dies passats has patit d’una rutina extraviada, desbordada pel damunt, aclaparada per una activitat tan plaent com frenètica. La teua obsessió d’alçar acta se n’ha ressentit inevitablement. I no t’importa: queden per a tu les coses que no han arribat mai al paper. I només confies que el corcó aquell que acostuma a actuar per lliure, sense consentiment, no t’ho tinga massa en compte.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada