Aquests dies retorne a Trabal. Potser, amb una certa sensació que el record d’aquell Vals tenia una millor aroma que aquesta lectura actual. O, potser, tot no siga sinó una qüestió de context. En qualsevol cas, com en totes les relectures, hi apareixen perles que havien passat, prèviament, més desapercebudes –i en això, segurament, també influeix decisivament el context:
I Raya veié afirmar-se la seva temença: Zeni fruiria més a l’hora d’escriure aquell dietari que no pas quan estigués amb ella. Ja el veia comportant-se en tot sota la misteriosa influència d’un full aprofitable, original, sucós, prometedor de deliquis sentimentals més que no pas actuant sota necessitat imperiosa d’obtenir d’ella una abraçada ben forta. Si ella li besés els llavis, ja preveia que l’efecte fóra no pas un gaudi inefable d’aquell instant, sinó un goig amb els ulls tancats pensant Zeni en les ratlles que n’escriuria més tard.
Francesc Trabal, Vals
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada