En essència, Das Leben der Anderen és la història d’un espectador. Un espectador que acaba sent atrapat per allò que ha estat observant amb tal intensitat que ha perdut contacte amb qualsevol altra vida possible, perquè és allò que ha esdevingut la seua pròpia vida. Com davant d’algunes obres d’art, com en escoltar una determinada música –la sonata per a piano que és interpretada en un moment de la pel·lícula–, com en la relació que s’estableix entre el lector i la literatura –a la pel·lícula, les paraules de Brecht, per exemple.
En el fons, una vegada més, hi ha la tesi del poder redemptor de l’art, ací personificada en un gris informador de la STASI: tan ingènua com necessària, per qui no és capaç de viure sense esperança.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada