[Llegint La gran rutina]
Pocs autors contemporanis en català han mostrat més interés –i d’una manera més conscient, més programàtica, si es vol– que Valentí Puig de fixar negre sobre blanc una imatge de Barcelona. Una imatge concreta i subjectiva, clar, que és en ella mateixa una opinió, l’expressió d’una pregona incomoditat, i un intent de compensar-ne la versió oficial –i també, segurament, l’oficiosa.
Fa un parell de setmanes, David Castillo es referia al trasllat de Puig a Madrid com una opció realista.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada