Normes i pressions

Hom no parla seguint la llei sinó seguint les normes. En els grans magatzems de Montréal on pràcticament tothom en parla només anglés (la retolació exterior és en francés) no s’hi aplica la llei sinó la norma. Si em resistisc a la pressió del mercat i continue la conversa en francés, notaré una pressió uniformitzadora, a la qual em convé cedir si no em vull complicar la vida. Perquè la pressió uniformitzadora no m’empeny cap a la llengua anglesa (a això seria relativament fàcil d’oposar-s’hi), sinó cap a una terra de ningú, una actitud moderna de “comunicació”, pràctica, econòmica, etc. Arreu on la llengua “no té cap importància” l’anglés s’acaba imposant. S’ha dit que la manera moderna de fer les coses acaba guanyant perquè s’abandona globalment allò que simbolitza alguna cosa. Per descomptat em queda l’opció d’anar-me’n del cau anglés, ficar-me en un altre lloc o invocar la Charte [la llei lingüística], cridar el parlament, brandar una bandera. En tots dos casos, la meua venjança reconeix implícitament la impotència de la llei davant la norma.

Jean Larose