Diu Miquel de Palol, en una interessant –i extensa– entrevista que li fa Jordi Llavina al darrer número de Benzina, que a la literatura catalana
Hi ha dues línies gairebé tradicionals, que uns i altres hem anat heretant, i que tenen més de cent anys. La línia més noucentista, aquesta mena de dreta literària, benpensant i conservadora; i d'altra banda, la línia més arrauxada dels modernistes.
I, segons com, no deixa de ser una sort. Especialment si l'altra opció no passara de ser una repetició ad nauseam –i tan inoperant com funesta des del punt de vista literari– de la Renaixença valenciana. Una Renaixença que, ja en origen, a penes si va anar més enllà del simulacre i de la imitació maldestra.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada