Més encara:
pel que fa a la literatura, no fa tants anys que es recomanava prudència i es posava en alerta el lector incaut davant d’un artefacte eminentment mentider i capaç de fer-nos perdre de vista la realitat. I això des de posicions ben diferents, des de les veus més puritanes fins aquelles que veien en la literatura un opositor petitburgés a la revolució, passant per insignes factors de literatura com el propi Marcel Proust.
Podríem seguir amb el cinema, el rock’n’roll, els vídeo-jocs, internet... Quant tardarem a assimilar els nostres monstres actuals, convertir-los en ridículs i després oblidar-los, mentre en creem de nous?
pel que fa a la literatura, no fa tants anys que es recomanava prudència i es posava en alerta el lector incaut davant d’un artefacte eminentment mentider i capaç de fer-nos perdre de vista la realitat. I això des de posicions ben diferents, des de les veus més puritanes fins aquelles que veien en la literatura un opositor petitburgés a la revolució, passant per insignes factors de literatura com el propi Marcel Proust.
Podríem seguir amb el cinema, el rock’n’roll, els vídeo-jocs, internet... Quant tardarem a assimilar els nostres monstres actuals, convertir-los en ridículs i després oblidar-los, mentre en creem de nous?
“Mentre la lectura sigui per nosaltres la iniciadora que amb les seves claus màgiques ens obre, al fons de nosaltres mateixos, la porta dels llocs on no hauríem sabut entrar, el seu paper és saludable. En canvi, es torna perillosa quan, en comptes de despertar-nos a la vida personal de l’esperit, tendeix a posar-se al seu lloc”.
Ho diu Proust: amén doncs, no?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada