04 de maig 2006

Montserrat Abelló i l'home del temps

Avantatges dels nostres dies, ahir passejàvem València en mànega curta i sota el sol, sabent que avui hi tindríem pluja. Deixem, doncs, algunes tasques indefugibles per aquesta vesprada. I l’oratge segueix el guió previst des dels primers minuts del dia.

Entre les tasques d’una vesprada plujosa, el ritual de descobrir un llibre, d’encetar-lo amb tot el cerimonial requerit per al cas. Memòria de tu i de mi, de Montserrat Abelló, en aquest cas. Un plaer, entre tant de debutant obtús, entre tanta joventut octogenària, llegir aquesta adolescent de vuitanta-vuit anys i de poesia lluminosa. Que escriu sobre la mort del company, però ho fa parlant d’amor i de presència; que se sap en un moment vital en què tot es relativitza, però amb una ànsia de vida que no pot –ni vol– ocultar.

EIXUGA’T LES MANS

Eixuga’t les mans
i mira’m els ulls
i digue’m ben fort
el molt que m’estimes.

I oblidaré la fredor
del matí,
les tardes feixugues
i els falsos somriures.

I tornaré a ser jo mateixa.