En aquest any de gràcia de 2011

Thomas Jefferson va dir una vegada que tots els homes som creats iguals, una frase que els ianquis i la branca femenina de l’executiu de Washington es complauen sovint a retreure’ns. En aquest any de gràcia del 1935 hi ha gent que té tendència a utilitzar aquesta frase fora de context fent-se-la venir bé. L’exemple d’això més ridícul que se m’acut és que la gent que marca les pautes de l’educació pública afavoreix tant els estudiants rucs i ganduls com els estudiants aplicats; com que tots els homes som creats iguals, diuen solemnement els pedagogs, els nens que queden endarrerits pateixen un greu sentiment d’inferioritat. Tots sabem que tots els homes no som creats iguals en el sentit que algunes persones ens volen fer creure: hi ha gent més llesta que altra, hi ha gent que té més avantatges perquè ha nascut tenint-los, hi ha homes que guanyen més diners que altres homes, hi ha dones que fan els pastissos més bons que altres dones i hi ha gent que ha nascut dotada de més aptituds que la majoria.

Però en aquest país hi ha un aspecte en què tots els homes som creats iguals. Hi ha una institució creada per l’home que equipara un pobre amb un Rockefeller, un ruc amb un Einstein i un ignorant amb qualsevol rector d’universitat. Aquesta institució, senyors, són els tribunals de justícia.

Harper Lee, Matar un rossinyol

Jugant a les set diferències.