Retaule en gris

No podia haver-se triat un títol millor per aquest recull de contes. Retalls de vides aparentment anodines i admirablement dibuixades, cosa que ens permet contemplar la força psicològica dels personatges d’aquests relats, vertaders eixos dels contes. Personatges en què els desitjos, rondinats i viscuts dins del jo més íntim, poc tenen a veure amb la realitat de les seues vides. Uns personatges tan propers que tardaran temps a marxar del meu cap.

LA MENXU FA UN CLIENT

Miratge pur, tot això. Res del que ens envolta no és autèntic; és falsa aquesta llum, falsa la música, falsa la nostra compenetració i fins el whisky juraria que és fals. És falsa la vida sencera, tot, tot és fals. Només la ficció deixa de ser falsedat; allò que creem amb la imaginació pot endur-se’ns i constituir finalment la nostra veritable vida..., per què continuar? [...]

Les meves falsedats poden ser d’amor o d’odi, d’esperança o de desesperació, de poder o de servitud, creadores o dissolvents, de riquesa o de misèria..., és millor que restin com estan, ocultes. En aquest cas, és possible creure en el que més ens vingui de gust. Val més deixar que imperi la ficció, que és l’única bona veritat.

Retaule en gris és un llibre inèdit de Joaquim Amat-Piniella, un descobriment de bona literatura.