Potser Espriu serà víctima de la història dues vegades. Potser, a la seua obra no li farà cap favor que l’Any Espriu siga justament aquest 2013. L’any que s’inicia un mes i escaig després de les eleccions catalanes més importants de la història recent. Que s’inicia només uns dies després de la investidura d’Artur Mas gràcies a un acord amb ERC. I uns mesos després d’una manifestació de l’11 de setembre que ja no és una manifestació, sinó la
manifestació. L’any que molts veuen com una transició cap a 2014, el de l’hipotètic referèndum d’autodeterminació. Com un parèntesi, com una espera molesta i estèril entre dues grans fites.
Perquè —potser— la història es repetirà, i tornarà a pesar decisivament la conjuntura. I s’imposarà de nou l’Espriu que anomenen cívic, l’Espriu símbol de la lluita contra la imposició espanyola.
L’Espriu només poeta; i, encara, només poeta de poesia utilitzable com a eslògan, proclama o arma llancívola. Un Espriu de Twitter.
Una part molt mínima, en qualsevol cas, de tot el que és Espriu. I si ha de ser només això, potser no cal ni posar-s’hi.
4 comentaris:
Doncs aprofitarem l'any Espriu -almenys jo- per a llegir altres obres de l'autor. Alguna recomanació?
Vinga, una abraçada
Òscar
Però si tu no en necessites, de recomanacions!
De tota manera, potser Primera història d'Esther, en teatre, i Les roques i el mar, el blau, en narrativa, són els clàssics.
Una abraçada.
Potser sí, potser no, potser una mica de tot.
M'he permès copiar-te en el darrer post.
Qui sap si...
De moment, però, molt complaguts de formar part del darrer post de Provisionals.
Publica un comentari a l'entrada