Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí.
Augusto Monterroso
Si l´Acadèmia Valenciana de la Llengua adoptara la grafia Valéncia, coherent amb la pronunciació unànime regnícola, lluny d´afavorir tendències segregacionistes, enfortiria l´autoestima dels nostres conciutadans envers la pròpia varietat i contribuiria a reforçar el seu prestigi com a institució representativa i garant de la sobirania lingüística dels valenciansLa primera part és, clarament, allò que es diu un avís a navegants; la segona, molt més sucosa, tota una declaració d’intencions: primer hem creat l’entitat i, ara, provem de crear-ne la necessitat. Això sí: no podrem dir que no estem advertits.
En part en té la culpa el fet d’haver-me ficat una mica massa a dins d’això que diuen vida literària del país. Jo era, abans, un bon senyor que vivia tranquil·lament al seu poble, que de tant en tant escrivia algun poema, i que llegia els llibres que li agradaven de llegir. Ara, a desgrat de no ésser cap vedette de les lletres nacionals, i per una pila de raons estranyíssimes, em veig obligat a sortir de casa, a escriure coses de compromís i a llegir –i comentar!– llibres que no m’interessen gaire. També això té els seus avantatges, és clar, però enyore bastant la calma i la disponibilitat d’abans.I l’anote perquè, salvant totes les distàncies –enormes– em recorda inevitablement alguna cosa que jo hauria escrit algun temps enrere. Arribe a casa i localitze el text en qüestió. Efectivament, si la situació no és la mateixa, el malestar sí que es pot associar; i la sorpresa és que fa quatre anys que ho vaig escriure i, en el millor dels casos, no he fet més que començar a posar-hi remei. Quatre anys després, però.
Com aquell que va estudiar brillantment la carrera de piano, però es dedicà, per guanyar-se la vida, a afinar-los.Inflexions, haurem de dir ben aviat alguna cosa sobre aquest llibre extraordinari. Ara, però, hi ha un meme que s’hi espera.
No és poca cosa o, almenys, és prou per no haver de parlar de l’estatut d’autonomia (ja l’he llegit sencer: tan fluix d’idees bàsiques com de gramàtica elemental) ni del referèndum a França: veure feliços els polítics valencians no sé de què és símptoma, veure com exulta LePen, sí que ho sé.Amollar aquestes dues frases per tancar una columna que hem omplert a còpia de divagacions d’interés dubtós sobre les nespres. Fa gràcia. Sobretot per la manera de liquidar els temes, o per la facilitat amb què dos i dos –per a alguns que s’agraden d’anomenar-se intel·lectuals– fan sempre quatre.