La setmana passada, gairebé al mateix temps que es coneixia la sentència redundant del Tribunal Supremo –redundant no perquè convertesca en sentència allò que és evidència, sinó perquè ve a sumar-se a una desena d’anteriors que deien, en allò fonamental, el mateix– es presentava a València la Guia pràctica dels drets lingüístics al País Valencià, que han preparat Alfons i Francesc Esteve.
Avui mateix me l’han feta arribar a casa, i una primera ullada mostra –com de costum– una feina ben feta, d’una utilitat pràctica i immediata. I no només en allò que ja esperava: una sistematització ben accessible a l’ús quotidià dels nostres drets en tant que parlants d’una llengua oficial al territori que habitem. Sinó també, i sobretot, en allò que té de dissolvent de determinats mites negatius. Ras i curt: malgrat els molts entrebancs de tot tipus que tenim per exercir amb normalitat de catalanoparlants a casa nostra, la llei ens atorga molts més drets que no pensàvem –i, en conseqüència, molts més dels que fem servir.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada