Benzina

La primera sorpresa: trobar la revista, a València, en un lloc normal de venda de premsa, sense recórrer a la subscripció o a l’Establiment Regentat Per Gent Compromesa. La segona, però, i la més important, n’és el contingut; perquè Benzina és una revista cultural en català que –contra tot pronòstic– no sembla el butlletí de cap societat paleontològica ni el catàleg d’un museu de prehistòria.

La premsa –la meua– es divideix bàsicament en dos grups: la que s’escriu en català i la que compres perquè te n’interessen els continguts i la manera de tractar-los-hi. Dos grups, per cert, amb ben pocs punts d’intersecció. Benzina, en canvi, parla –en català– d’allò que m’interessa: John Irving, Josep Maria Fonalleras, una entrevista amb Michael Haneke o el darrer disc de Mogwai són alguns dels temes del primer número. I articles d’opinió, com el que signa Sebastià Alzamora, on pots llegir –a propòsit de l’anunci de la retirada de Lluís Llach– allò que tantes vegades has afirmat en públic –i que tan poc políticament correcte és d’afirmar en determinats àmbits: que fa més d’una dècada que el cantant no ha publicat res amb un mínim d’interés.

És només un primer número, però hi ha motius per a l’esperança. La normalitat, cas d’existir, deu assemblar-se bastant a això.