No crec –com m’han dit en alguna ocasió– que em dedique a les misses laiques. Cas de ser així, però, tampoc no deixaria de tractar-se d’un mal menor. La meua visió, tanmateix, n’és tota una altra: una manera de viure, ja molt i molt interioritzada, que pretén aprofitar fins a l’extrem l’escàs marge de llibertat que ens queda.
Aquests dies passats, per exemple. Repartits –d’acord amb el nostre propi horari– entre el treball que necessàriament havíem d’enllestir i el gaudi d’una ciutat semideserta. Sense cues, ni aglomeracions, ni retencions. Sense operacions eixida ni tornada.
Hem pogut triar, i aquest és –evidentment– el centre de la qüestió. No ho vam poder fer l’any passat, i no sabem si ho podrem fer l’any vinent. Però, enguany, hem pogut triar. I avui, en canvi –sense cues, ni aglomeracions, ni retencions; sense operacions eixida ni tornada– comencen les nostres vacances.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada