Dies d’allau llibresc. El final del Sant Jordi català coincideix amb l’inici de l’equivalent valencià: la Fira del Llibre. Equivalent, per exemple, pel que fa al percentatge de vendes que es fan aquests dies respecte de les totals anuals; un percentatge que no per conegut deixa de sorprendre cada any en la seua magnitud. I que deu indicar, supose, que per a una part important de la població el llibre és –com el cava– un producte d’un dia a l’any.
L’allau comporta un increment d’alguns dels vicis del sector, mentre que no assegura el mateix pel que fa a les virtuts. La exageradíssima quantitat de novetats editorials, un immens munt de palla que el lector haurà de remenar en busca d’uns pocs grans, n’és el més visible. Però també de la part de la premsa, que aquests dies multiplica els suplements i especials que tenen el llibre com a motiu: absència gairebé absoluta de crítica, i publicitat ni tan sols dissimulada dels llibres dels amics. La constatació: en un mercat literari relativament reduït, alguns han assumit d’una manera ben decidida la idea que la seua funció no és escriure millor, sinó estar-hi millor relacionats.
Entre les recomanacions, la que va fer Rita Barberà dijous passat, dia de la inauguració. (A València, per cert, les coses continuen inaugurant-se dijous; segons la rumorologia popular –en aquests casos gairebé sempre ben informada– a causa de l’agenda de cap de setmana de la senyora alcaldessa, que la porta, des del mateix migdia de divendres, lluny de la ciutat). Barberà va recomanar de llegir la biografia –no sé si autobiografia– de Ratzinger, l’actual cap visible de l’església catòlica, la visita del qual és el tema a repetir durant les pròximes setmanes pels governants valencians i sectors circumdants. Urbi et orbi.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada