Quina ànima en pena vaga, sense trobar el repòs etern, arrossegant grillons, cadenes i qui sap si també un poc de mala consciència, pels foscos racons de la seu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua?
"Perquè mentre es presentin tal com són, amb la rialleta, les reverències i aquella mirada de través, hi haurà manera de defensar-se'n. Així ho espero! Però si comencen a venir amb tanta de simulació i d'aparat ful, donaran molta feina".
Pere Calders
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada