I el cas és que arriba un dia en què ni el mateix Ulisses és capaç, a petició de Penèlope, de tibar el seu propi arc; ni encara menys de disparar-hi cap fletxa. Un dia en què no es reconeix a l’espill, ni tampoc no el reconeix ni el seu gos. I llavors, aquell dia, Ulisses no sap si acaba o si realment comença l’Odissea.
"Perquè mentre es presentin tal com són, amb la rialleta, les reverències i aquella mirada de través, hi haurà manera de defensar-se'n. Així ho espero! Però si comencen a venir amb tanta de simulació i d'aparat ful, donaran molta feina".
Pere Calders
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada