En un país tan limitat i tan essencialment endogàmic, fer servir només les inicials per tal de referir-se a segons quins personatges en determinats papers no deixa de ser una activitat ingènua, que es practica amb una bona dosi d’autosuggestió. Així per exemple en Senyals de fum, el dietari que acaba de publicar Joan Garí, podem llegir:
El cas de S., que viu a Barcelona. En uns anys, i aprofitant el trampolí del diari on treballava, s’ha fet un lloc en la societat catalana, rendibilitzant sobremanera –i, en tot cas, molt més que a València, on era pràcticament ignorat– el seu sòlid fons cultural i un estil d’expressió finalment alliberat de certes arideses originàries. [...] S. ha ocupat, finalment, l’espai natural que se li negava a València.
O, també en el mateix volum:
Invitat a Sueca, a les tertúlies de ca Fuster, amb l’excusa de la novetat: Les hores fecundes. [...] Abans de l’acte anem a veure J.P. El trobe més vell que la darrera vegada –fa set anys–, amb un groc facial com de pergamí i d’interior. Parlem de tot un poc i de Joan Fuster. [...] Assegut al seu butacó sòlid i burgés, aquest home que contempla l’efecte en nosaltres de les seues paraules és un dels millors prosistes de la nostra literatura.
La coincidència: S., al seu dietari, també explica la visita de rigor a J.P. Segons com, pelegrinatge obligatori dels escriptors valencians del gènere.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada