El professional

A més d’una debilitat personal i –en conseqüència– d'una obra esperada, la lectura d’aquests dies deu ser una excel·lent demostració d’allò que significa la professionalització de l’escriptor.

Fins que et trobi, la darrera novel·la de John Irving, sobta d’entrada perquè manté intacte el títol que ja s’apuntava ara fa cinc anys, quan se’n publicava l’anterior. Cosa que dóna una idea bastant nítida de la feina de planificació prèvia que s’hi amaga.

Però, sobretot, la capacitat per construir una història de nou-centes denses pàgines, més a prop d’algunes de les grans novel·les clàssiques que no de les produccions actuals destinades, segons que diuen, a un lector que només entén el llenguatge de la brevetat, adaptable a l’horari del metro o de l’autobús.

Llegides dues-centes pàgines fins al moment, sembla evident que la història no va a tenir forats negres, sinó que –com passava en il·lustres precedents com aquella genial Una dona difícil– Irving ha dissenyat prèviament un univers on totes les peces, amb seguretat, acabaran per encaixar.

Un escriptor professional que deu ser també –com ho és Irving– algú que posa d’acord al públic –amb un nombre de vendes indecent– i a la crítica –si més no l’europea– amb unes històries que poden ser llegides des de diferents nivells i punts de vista.