Sent una expectació bastant inaudita respecte de la campanya de foment lector que s’inicia demà. Inaudita, perquè acostume a ser molt escèptic respecte de l’èxit que poden assolir aquest tipus d’iniciatives; i perquè dubte, fins i tot, de l’encert d’algunes de les precedents. Sóc incapaç, però, de valorar quin efecte real pot tenir aquesta en concret, en una societat tan profundament adormida com la valenciana; en part, justament, a causa de la convicció que hi existeixen les condicions adients perquè un fet d’aquestes característiques i implicacions passe desapercebut.
D’altra banda, però, una sèrie de peculiaritats en aquesta campanya adoben aquella expectació, pel que tenen d’extraordinàries –de poc comunes– a casa nostra: en particular, l’ambició que es pot endevinar al darrere del projecte i la capacitat que han mostrat els seus impulsors en implicar-hi sectors habitualment ben distants; alguns, fins i tot, tradicionalment al·lèrgics. Els valencians, malauradament, no només no estem gens avesats a veure en el nostre Govern un impulsor de la cultura i de la llengua, sinó que l’hàbit és el de veure’ns forçats a enfrontar-nos-hi constantment –i això inclou, de manera molt directa, una malaguanyada i prostituïda televisió pública. Només pel fet de veure'ls-hi, doncs, ja haurà pagat la pena l'esforç.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada