Anit, concert de Pascal Comelade i Enric Casasses al Col·legi Major Lluís Vives. El músic del piano de joguet i el gran bufó de la poesia catalana junts i combinats. Dues concepcions, en definitiva, molt properes i necessàriament complementàries: música i poesia en les seues vessants més lúdiques i lliures. I, en el cas concret de Casasses, un poeta a qui sempre he preferit molt més d’escoltar que no de llegir.
El resultat: un concert deliciós, amb uns músics d’una excepcional qualitat, més enllà de l’aposta evident per una posada en escena molt plàstica i visual, molt espectacular; més enllà de l’aposta pel show, si es vol. I en un àmbit –el Lluís Vives– que continua exercint d’oasi enmig del brogit de l’avinguda de Blasco Ibáñez, l’escenari indefugible d’alguns dels records més vius de l’època universitària.
la manera més salvatge / selvàtica i salvadora / de moure el cos, la manera / més subtil i muscular, / més a prop de la Matèria / Feta Font Perquè Font És, / el moviment del cos més / insultant de tots i, sí, / si vol, el més amorós / és la paraula i parlar
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada