Un acord històric. Tan històric, segurament, com el que va posar en marxa l’AVL. I, com aquell, exactament igual d’inútil.
Bé, no. Inútil no. De vegades, algunes utilitats no es veuen a primera vista, sinó que van unides d’una manera inherent a l’aparent innocuïtat d’alguns invents. Així, més enllà de la utilitat evident que ha tingut per a les butxaques de personatges de dubtosa credibilitat –alguns que mai no n’havien tingut, altres que se l’han venuda pel camí–, l’AVL ha servit –està servint– per matar per asfixia un malalt que respirava amb moltes dificultats. No cal, doncs, posar-li la pistola al pit; només desconnectar-li els tubs. Molt millor, a més, si hi tenim uns còmplices de luxe.
El d’ahir també n’ha tingut un, de còmplice de luxe. Com sempre, d’altra banda: Pla ja ens té acostumats a aquest trist paper seu de comparsa inútil. Mentre el Bloc –pobrets– demana que els deixen veure el text i es queda sense la rebaixa del sostre electoral del 5%, amb la qual cosa és de preveure la continuació de la davallada als inferns; i EU, ni sap ni contesta.
Un altre acord històric, doncs, per més que, veient les primeres coses que se’n saben, no trobem on està allò que el fa històric. Algunes de les lleis que s’aprovaran o es modificaran tenen noms tan suggeridors com el de Llei de reconeixement de les comunitats valencianes a l’exterior o Llei del dret a una bona administració, per exemple. O una Llei de valencianització de les institucions, que ens consagrarà definitivament com a Comunitat Valenciana i que farà que la Generalitat Valenciana passe a ser la Generalitat i prou –Generalitat no hay más que una...
Bé, no. Inútil no. De vegades, algunes utilitats no es veuen a primera vista, sinó que van unides d’una manera inherent a l’aparent innocuïtat d’alguns invents. Així, més enllà de la utilitat evident que ha tingut per a les butxaques de personatges de dubtosa credibilitat –alguns que mai no n’havien tingut, altres que se l’han venuda pel camí–, l’AVL ha servit –està servint– per matar per asfixia un malalt que respirava amb moltes dificultats. No cal, doncs, posar-li la pistola al pit; només desconnectar-li els tubs. Molt millor, a més, si hi tenim uns còmplices de luxe.
El d’ahir també n’ha tingut un, de còmplice de luxe. Com sempre, d’altra banda: Pla ja ens té acostumats a aquest trist paper seu de comparsa inútil. Mentre el Bloc –pobrets– demana que els deixen veure el text i es queda sense la rebaixa del sostre electoral del 5%, amb la qual cosa és de preveure la continuació de la davallada als inferns; i EU, ni sap ni contesta.
Un altre acord històric, doncs, per més que, veient les primeres coses que se’n saben, no trobem on està allò que el fa històric. Algunes de les lleis que s’aprovaran o es modificaran tenen noms tan suggeridors com el de Llei de reconeixement de les comunitats valencianes a l’exterior o Llei del dret a una bona administració, per exemple. O una Llei de valencianització de les institucions, que ens consagrarà definitivament com a Comunitat Valenciana i que farà que la Generalitat Valenciana passe a ser la Generalitat i prou –Generalitat no hay más que una...
Cap sorpresa. Déjà vu. Tot d’acord amb el guió previst: un treball de primera per a Zapatero i Rajoy que, gràcies a Camps i a Pla, ja tenen un sostre ben còmode i a tocar dels dits per quan arribe el moment. Anit mateix, després de comparéixer davant de la premsa, Camps agafava un avió cap a les Illes per trobar-se amb Matas i exigir a l’uníson al Govern central “que no transferisca poder en la presa de decisions als executius autonòmics en aspectes derivats sobre finançament de la sanitat, immigració o inversions dels fons europeus per al període 2007-2013”. Doncs això.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada